Línies de Finançament ICO 2012

Aquestes línies de finançament tenen com a principal objectiu que els treballadors i treballadores autònoms i les empreses disposin d’un marc de finançament adequat que els permeti emprendre els projectes d'inversió i atendre les necessitats financeres corporatives i de liquiditat.

Per tal de facilitar l'accés al finançament, igual que l'any passat, no hi ha una dotació econòmica prèvia per a les línies i s'ampliaran en funció de la demanda. Així mateix, s'han introduït algunes millores i mantingut les incorporades l'any passat, destinades a afavorir i dinamitzar el flux de crèdit cap a les empreses espanyoles.

Podeu consultar aquí la fitxa que ha elaborat el Servei d'Informació d'Ajuts i Subvencions (SIAS) o bé anar a la secció Ajuts i subvencions d'aquest mateix bloc, apartat Finançament. Allà hi trobareu els següents ajuts:

- Finançament ICO Liquiditat 2012: Préstecs per obtenir finançament per afrontar pagaments corrents.
- Finançament ICO Inversió 2012: Préstecs per fer inversions productives dins del territori nacional.
- Finançament ICO Internacionalització 2012: Préstecs per realitzar projectes d’inversió fora del territori nacional.
- Finançament ICO SGR: Préstecs per finançar actius fixos mitjançant Aval de uns SGR.
- Finançament ICO Desenvolupament Empresarial 2012: Préstecs per realitzar projectes d’inversió de nous negocis

Línies de Finançament ICO 2012
L'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i les entitats financeres han renovat recentment l'acord de col·laboració destinat a finançar els projectes i necessitats de liquiditat d'autònoms i empreses el 2012.

Aquest acord inclou la posada en marxa de les principals línies ICO de finançament: Inversió, Internacional, Aval SGR, Desenvolupament Empresarial, Liquiditat i Habitatge.

Entre les principals novetats de les Línies ICO 2012 destaca la Línia ICO-Desenvolupament Empresarial, dissenyada per oferir una solució integral a les necessitats de persones autònomes i empreses.

Trobareu més informació al web de l'ICO.

Llegiu més...

Xerrades d'emprenedoria als centres educatius

El Vapor Llonch, mitjançant el servei de Creació d'empreses, està compromès amb la difusió de la cultura emprenedora als diferents centres educatius, com escoles, instituts i centres de formació professional. Una de les principals accions de suport a l’enfortiment de la cultura emprenedora la trobem en les Xerrades de Sensibilització per Emprendre que fem als centres anteriorment citats. En dites xerrades expliquem quines són les diferències entre el treball coma  assalariat i el treball a autònom, com generar una idea de negoci amb garanties d'èxit i com estructurar-ho mitjançant un Pla d'empresa o Pla de negoci.

Són xerrades que el cos tècnic de Vapor Llonch duu a terme amb el suport incondicional de les persones emprenedores que hem ajudat a fer realitat la seva empresa i que expliquen la seva experiència, dificultats i motivacions que han posat en relleu per emprendre. Com a exemple volem citar la xerrada que va fer la Maite Gil, gerent de l'empresa TocDestil dedicada a la imatge personal i Personal Shopper a alumnes d'un cicle formatiu mitjà de perruqueria i en Sergi Brau, gerent de l'empresa AMESB dedicada a la publicitat efectiva mitjançant Google, que va parlar amb un cicle superior d'informàtica.

Dades: S'han dut a terme un total de 15 seminaris amb la participació de 281 persones: alumnes de secundària i cicles formatius (190), universitaris/àries (50) i persones beneficiaries de formació ocupacional i professional (41).

VAPOR LLONCH
Promoció Econòmica i Comerç de l'Ajuntament de Sabadell
Ctra. De Barcelona 208 bis - 08205 Sabadell (Barcelona)
93 745 31 61
93 745 31 97

Llegiu més...

Mites, perfils i errors freqüents de les persones emprenedores a l'hora d'engegar un projecte (2ª part)

Quan una persona comença a pensar a treballar per compte propi o a crear la seva pròpia empresa, el primer que sol fer és recórrer al seu entorn més proper. És totalment lícit i, fins a cert punt, recomanable. Ara bé, en aquest entorn, a més d’alguns consells que poden ser molt útils, també hi solen córrer alguns rumors que, per molt estesos que estiguin, no han de ser necessàriament veritat.

Alguns dels mites i prejudicis que es creen en el món de l’emprenedoria la majoria de les vegades no són del tot certs. Per això, avui volem desmuntar alguns d’aquests mites:

1. El més important d’un projecte és tenir una bona idea!

Si bé és cert que algunes de les grans empreses de l’època moderna han nascut d’una idea com pot ser una fórmula o un algoritme —Coca-Cola o Google—, el fet que continuïn al mercat depèn més aviat de la seva feina diària per posicionar la marca, diversificar l’activitat, vigilar la competència, etc., que no pas exclusivament de la idea inicial. Precisament, com molts i moltes sabreu, la Coca-Cola la va inventar un científic intentant trobar una fórmula per fer xarop i, en canvi, va acabar inventant un refresc. D’aquesta manera, encara que potser la idea tingui certa importància, queda patent que n’és la seva posterior implementació la que preval.

Abans de res, que quedi ben clar que tampoc no volem menysprear el valor d’una idea innovadora. Però sí que és cert que la idea de l’empresa que es vol crear no ha de ser necessàriament molt innovadora per ser exitosa, sinó que pot ser simplement una adaptació —o importació— d’un negoci que funciona en un altre país o regió. Així doncs, creiem fermament que el més important de l’èxit d’un negoci és el procés d’implementació de la idea —sigui pròpia o adaptada— i el seu posterior posicionament en el mercat.

2. Demanar diners al banc sempre és més car, que no pas que te’ls deixi un amic o un familiar

Recórrer al banc per finançar un projecte requereix un risc addicional, ja que, a més de tornar-li els diners que li haguem demanat, ens en demanarà uns interessos. Per això sempre ens demanaran que el projecte que presentem sigui un negoci rendible. I a més, no voldran córrer cap risc. I la manera de què disposa el banc per cobrar un preu per un préstec —o qualsevol altre producte financer que ens ofereixi— és a través del tipus d’interès i de les més que conegudes comissions. I la manera de cobrir el risc de l’operació és per mitjà dels avals i les garanties. D’aquí que quan anem a trucar a la seva porta ens demanin garanties sobre el préstec i ens vulguin cobrar comissions i interessos per allò que els demanem.

Tot i això, i molt al contrari del que pensa força gent, moltes vegades resulta més barat —que no més econòmic— demanar diners al banc que no pas a un familiar. Mentre vagis pagant la quota mensual que hagis acordat amb el banc, mai no et demanarà explicacions. I en el cas que algun dia les coses vagin maldades, estarà disposat a renegociar el deute a més llarg termini. L’únic a que no estarà disposat és a no tornar a veure els diners. D’aquí que sempre demani alguna garantia que en última instància pugui executar...

Ara bé, quan diem més barat, ens referim al fet que mai no et trucarà per dir-te que ja t’ho havia advertit, que la inversió era massa arriscada i que tu no vals per això, que mai no t’hi hauries d’haver ficat, que el que havies d’haver fet era buscar-te una bona feina, etc.

Quan el projecte es troba en una situació delicada i cal pensar fredament com reflotar el negoci, el que menys ajuda és haver de sentir tots aquests discursos, i menys quan provenen de l’entorn més proper. D’aquí que pensem que en un projecte empresarial, sempre és millor que “els diners no tinguin opinió”.

I tu, què n’opines?

Més informació
Si voleu trobar tota aquesta informació de manera ampliada, podeu entrar al lloc web de l’editorial Libros de Cabecera, on també podreu descarregar la introducció del llibre gratuïtament. També han creat un bloc per recollir els vostres comentaris i suggeriments, així com per oferir certa informació d'interès. El blog el teniu a: www.escolademprenedors.com

Llegiu més...

La imatge en un negoci

La imatge és una forma més de comunicació a través de la qual es transmeten qualitats, sensacions i múltiples missatges. Llavors la imatge no es limita a tot allò que sigui pla, sinó que també s'estén a l'espai, de la mateixa manera que entenem la imatge personal.

L'interiorisme, el visual merchandising i l'aparadorisme són especialitats que treballen l'espai, la seva funcionalitat i sobretot la seva imatge. Un espai amb un bon interiorisme estarà proveït de solucions tècniques específiques, serà funcional i crearà sensacions positives en els clients pel que en molts casos aquests tornaran a l'establiment.

Un aparador realitzat per un professional cridarà l'atenció, tindrà un missatge molt més potent i reconduirà molts més clients cap a l'interior de la botiga, de manera que s’aconseguiran més vendes. Un producte estratègicament ben col·locat i visualment ben exposat tindrà més sortida, s'entendrà més bé quina funció té, fins i tot es veurà més ben valorat pels clients.

Tots aquests aspectes de l'espai formen una part del que és el branding. És tan important que les grans empreses hi treballen des de l'inici d'una marca i es va renovant mentre van passant els anys, perquè amb el temps la societat evoluciona, hi ha canvis estètics, de comunicació i mentre unes estratègies es queden obsoletes altres surten a la llum. Durant molt de temps aquests aspectes no han estat prou tinguts en compte pels petits empresaris i el comerç tradicional en general. Això ha fet que no hagin pogut fer front a la competència que representen els grans centres comercials i les franquícies, i molts han hagut de tancar. Allò que pot salvar el petit comerç és l'especialització i el fet de confiar en professionals i experts.

Per reflectir tots aquests aspectes hi ha els estudis de disseny, com l'empresa Imagine-In, assessorada per Vapor Llonch, que realitza projectes d'interiorisme, disseny industrial, aparadorisme i visual merchandising amb experiència en projectes hotelers, de restauració i interiorisme comercial, disseny de mobiliari i il·luminació, creació d’aparadors per al comerç, visual merchandising i muntatges per a instal·lacions ocasionals com ara presentacions de producte, exposicions, noves obertures o pop-up stores.

Llegiu més...

Mites, perfils i errors freqüents de les persones emprenedores a l'hora d'engegar un projecte (1ª part)

Diverses persones dedicades al món de l'emprenedoria, una de les quals és tècnic de creació d’empreses del Vapor Llonch de Sabadell, han publicat Escola d'emprenedors.

En aquest llibre es desmunten alguns dels mites que s’escolten sovint entre les persones emprenedores i també s'apunten alguns dels errors que s’acostumen a cometre a l’hora d’iniciar un projecte.

A més, en la segona part del llibre els autors han definit d’una manera força simpàtica els 10 perfils de persones emprenedores i els han associat amb 10 personatges famosos de ficció que de ben segur reconeixereu.

El fet de poder identificar-se amb algun d’aquests perfils, segurament us pot ajudar a conèixer millor els vostres punts forts i punts febles i saber amb qui és adient associar-se i amb qui no.

A continuació trobareu un resum dels diferents perfils que es defineixen en aquest llibre:

En Mac Gyver sol ser aquell emprenedor que creu posseir una idea genial, que no pretén compartir amb ningú i no vol donar-ne cap tipus d’informació. L’essència d’aquest emprenedor és la seva permanent il·lusió per inventar.

La Marge Simpson és l’emprenedora que relaciona diferents factors que creu que es concatenaran per art d’encantament i que en qüestió de mesos tindrà una empresa consolidada, i fins i tot una franquícia!

El perfil Scooby Doo és molt ampli i característic. No tirarà endavant el seu projecte sense haver contrastat la seva idea amb diverses persones del seu entorn. Però com que sempre es trobarà amb algú que no ho veu clar, com pot ser el seu pare o fins i tot l’àvia, això encara el farà dubtar més.

El perfil d’en Jack Sparrow sol ser el de persones emprenedores que segurament ja estan autoocupades de manera irregular i que s’adrecen a les entitats de suport a l’emprenedoria per tal de legalitzar la seva situació.

En Pedro Picapedra és l’emprenedor que no necessita ni assessorament ni adquirir cap tipus de coneixement. Ho sap tot. Si fa alguna pregunta és només per curiositat i per corroborar el que ell ja sabia.

En Son Goku és un dels perfils d’emprenedor característic dels que acaben triomfant i dirigint una empresa de deu o més treballadors. El problema de l’emprenedor Son Goku és que vol ser un especialista en l’activitat que ell desenvolupa, però també en comptabilitat, fiscalitat, finances, producció, màrqueting...

En David el Gnomo és aquella persona amb un perfil tècnic o extremadament artístic, i un gran expert en la seva especialitat. Pot ser el cas d’un dissenyador gràfic o d’un arquitecte. Però no li parlis de plans d’empresa perquè ell el que vol és començar a facturar. Sovint ja treballa per alguns clients, però segurament amics i/o familiars. Treballa bé però se li fa una muntanya tota la paperassa administrativa. I de la tasca comercial, millor ni en parlem…

En Homer Simpson és un etern buscador de la felicitat. Sempre pensa que mai no acabarà de trobar la feina que realment li escau. Quan la trobi, s’hi dedicarà en cos i ànima, però mentre no la troba, va tirant. El problema és que, generalment, en Homer no fa cap mena de reflexió profunda que el porti a descobrir allò que realment l’apassiona, sinó que es deixa portar pels impulsos i s’enlluerna pensant que aquella idea que ha tingut és brillant.

El Flautista d’Hamelin, a causa d’una habilitat gairebé innata, decideix obrir-se camí en el món comercial, sigui en el sector que sigui. Després d’uns quants anys treballant per diverses empreses i havent anat aconseguint fites prou importants, decideixen que ha arribat l’hora de treballar per ells mateixos.

L’emprenedor Marco generalment s’associa a una persona que ha hagut de canviar de país per trobar feina. No es tracta únicament dels immigrants que arriben a Catalunya per buscar feina, sinó també dels catalans que han de marxar fora per a poder treballar. El fet de recórrer món per buscar-se la vida permet que l’emprenedor Marco tingui una visió més àmplia d’algunes de les tendències de consum a nivell mundial, segons el país del que provingui i en el que s’instal·li.

I vosaltres, amb quin perfil us identifiqueu més...?

Presentació del llibre
Si voleu trobar tota aquesta informació de manera ampliada, podeu entrar al lloc web de l’editorial Libros de Cabecera, on també podreu descarregar la introducció del llibre gratuïtament. També han creat un bloc per recollir els vostre comentaris i suggeriments, així com per oferir certa informació d'interès.

El proper dimecres 21 de desembre vindran a presentar el llibre al Vapor Llonch, aprofitant el sopar d’empresa que celebra la Xarxa OniOn. La presentació és a les 20h. i el sopar serà tot seguit, a les 21h.

Per inscriure-us tant a la presentació com al sopar, heu d’enviar un correu electrònic a: sbdempresa@ajsabadell.cat

Llegiu més...

Erasmus per a persones emprenedores, un projecte per gestionar intercanvis empresarials a la UE

El proper dimarts 20 de desembre a les 10 del matí, el Vapor Llonch (ctra. de Barcelona, 208 bis) acollirà una sessió informativa sobre el projecte Erasmus per Joves Emprenedors/es de la Comissió Europea. L’objectiu és exposar els mecanismes per participar en aquesta activitat a la qual l’Ajuntament de Sabadell  està  adherit. El programa ofereix a les persones emprenedores ó empresaris/es novells/es la possibilitat de col·laborar durant un període determinat amb un empresari experimentat d’un altre país de la UE.

En aquest sentit, la sessió comptarà amb la presència de dues persones que actualment estan participant en el programa per tal de donar una visió més pràctica de les oportunitats que aquest projecte ofereix.

L’Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch, gestiona el projecte Erasmus per a Joves Emprenedors/res de la Comissió Europea, on compleix la funció d’organització intermediària per difondre el programa, informar, donar suport i gestió. En aquest sentit, el Vapor Llonch és el segon centre autoritzat de tota Catalunya per rebre les sol·licituds d’ Erasmus Emprenedors/es. El conjunt dels països de la UE sumen 175 centres intermediaris.

El programa ofereix un ajut econòmic que es determinarà en funció de la durada de l’estada o la disponibilitat de pressupost. Els principals requisits que s’han de complir per part de l’emprenedor/a o empresari/a novell/a que desitgi viatjar a qualsevol dels països adherits al projecte és tenir una idea de negoci,  i per tant, acreditar un pla d’empresa o, si ja ha creat el seu negoci, no pot tenir més de tres anys.  El programa funcionarà fins a l’octubre de 2012 i per acollir-se, l’edat de la persona emprenedora no serà un factor determinant en cap cas. En canvi, si pot influir el domini d’una llengua estrangera per poder fer l’estada en un altre país. Per part de l’empresa que farà d’amfitriona  i que acollirà un col·laborador estranger s’exigeix que tingui un mínim de tres anys d’experiència.

A  través del programa es tracta d’establir una relació d’igual a igual entre les dues parts i per tant, no es planteja com una opció de pràctiques empresarials.  Per facilitar l’intercanvi, les estades es plantegen per un període d’entre un mes i màxim de sis mesos amb opció de dividir-la i tornar al país d’origen en algun moment si es considera oportú.

Dos joves emprenedors, una visió de futur

Aquest és el cas dels dos emprenedors que explicaran la seva experiència en la sessió del proper dimarts.


Per una banda, Hauke Fokken és un emprenedor alemany que està realitzant una estada a HS3 en una incubadora d’empreses de  marketing i comunicació instaurada a Barcelona.


L’estada es preveu per 6 mesos i finalitzarà a finals de març de 2012. L’objectiu principal per a la persona emprenedora és poder finalitzar el pla d’empresa de la seva idea de negoci basada en el marketing i publicitat i que serà creada a Espanya. Segons ell, l’experiència de HS3 en aquest camp pot ajudar a fer que aquest pla de negoci pugui finalitzar-se i trobar inversors. A més, el coneixement del mercat espanyol serà una peça clau per l’èxit del seu pla.


D’altra, Mikael Sundkvist és un empresari novell originari de Suècia que està realitzant una estada a l’empresa barcelonina Advertium. Aquesta empresa desenvolupa diferents projectes en el sector de la comunicació i el marketing. Ha creat la seva empresa de disseny gràfic i disseny de pàgines web i vol començar projectes internacionals amb altres empreses. L’experiència i contactes d’una empresa experimentada com Advertium poden servir per millorar i ampliar el seu negoci.


Per formalitzar la inscripció a la sessió informativa, es pot fer adreçant un correu electrònic a sbdempresa@ajsabadell.cat. o esanfacundo@ajsabadell.cat.

Per a més informació del projecte, es pot consultar el web www.erasmus-entrepreneurs.eu.

Llegiu més...

Les empreses en la lluita contra la violència de gènere?

La commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere és un bon motiu per reflexionar sobre el paper de l’empresa, com a actor o agent social que pot contribuir a eradicar la violència masclista de la nostra societat.

La violència de gènere és la manifestació extrema d’un ordre social patriarcal basat en la desigualtat, com a conseqüència de l’assignació de rols diferents a les dones i als homes en funció del seu sexe, i un reconeixement diferent i superior per tot allò masculí. És, per tant, el recurs de determinats homes per tal de continuar dominant les dones i mantenir la seva situació de privilegi.

Tot i que sovint associem la violència de gènere a l’àmbit domèstic i familiar, es tracta d’un fenomen social de múltiples i diferents dimensions, i per tant ni l’esfera social ni la laboral no queda exempta d’aquesta xacra arrelada a la nostra societat. Hem de tenir present que la violència de gènere és el resultat de tota una cultura patriarcal, en la qual molts homes assumeixen i desenvolupen —de forma conscient o inconscient— pràctiques quotidianes de coacció i discriminació vers les dones; i inclou totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones en qualsevol esfera de les seves vides, algunes evidents i d’altres tan subtils o arrelades que costen d’identificar.

En qualsevol cas, la violència de gènere atempta contra diversos drets fonamentals bàsics: el dret a la vida; a la intimitat i a la dignitat; a la llibertat sexual; a la salut; a la no discriminació per raó de sexe; a la seguretat, i a la integritat física i moral. En tant que afecta els drets fonamentals de les persones, la lluita contra la violència ha de constituir-se en un eix bàsic de les polítiques d’intervenció social que emprenguin les administracions. Aquesta intervenció ha d’anar encaminada a la prevenció dels actes violents, a través de la sensibilització de la població sobre la gravetat del problema i d’una educació basada en la igualtat i la no discriminació per raó de sexe, a sancionar conductes violentes, i a pal·liar els efectes que els actes violents produeixen en les víctimes.

Tots i totes tenim una responsabilitat individual en la lluita contra la violència de gènere, ja sigui ajudant, donant suport o denunciant. Però és que les empreses i organitzacions tenen un paper estratègic, i per això és important que se sumin a aquesta lluita, aprofitant les diferents eines i recursos que tenen a l’abast.

D’una banda, les empreses han de prevenir l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i qualsevol altra manifestació de violència masclista en la seva organització, i han de sensibilitzar la seva plantilla. En aquest cas és un imperatiu legal, ja que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la Igualtat efectiva de dones i homes en el treball, estableix que les empreses estan obligades a incorporar mesures concretes per tal de preveure i tractar els casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe que es puguin donar en el si de l’empresa.

I amb quines eines? Les empreses poden establir protocols de prevenció de la violència de gènere en el seu àmbit d’actuació, tot articulant vies pràctiques i efectives de prevenció, protecció i resposta contra aquest tipus de conductes en el marc de la pròpia empresa. D’aquesta manera no només es compleix amb la llei d’igualtat, sinó que també s’evita incomplir la de prevenció de riscos laborals i el codi penal, en tractar-se l’assetjament d’un risc psicosocial i d’una acció tipificada de delicte, respectivament.

De l’altra banda, l’empresa pot contractar dones que han estat víctimes de violència de gènere. Amb aquesta acció de responsabilitat social l’empresa contribueix que aquestes persones tinguin autonomia i independència econòmica, alhora que més autoestima i seguretat personal (elements molt importants per al trencament de la relació de dependència).

La violència contra les dones només pot eradicar-se des de la prevenció, i des del rebuig i suport de tota la comunitat. Convidem les empreses a sumar-s’hi. Podeu comptar amb l’assessorament i el suport del Vapor Llonch en l’adopció d’accions de prevenció de la violència en l’empresa, així com en la contractació de dones víctimes de violència de gènere.

Llegiu més...