És evident que amb l'aparició d’Internet el 1994, l'ús de les TIC s'ha desenvolupat en molts àmbits. Un, el que ens ocupa, ha evolucionat a passos agegantats.Fa 16 anys buscar feina a través d'Internet era molt semblant a buscar ofertes a través de la premsa, no deixàvem de ser usuaris passius davant de la pantalla d'un ordinador. Actualment, l'any 2010, som usuaris amb capacitat pròpia per interactuar amb el web. Ja no som simples espectadors, ara en som els protagonistes absoluts.
Però, què ofereix Internet a les persones que busquen feina?, quines oportunitats els brinda? i, de forma paral·lela, què ofereix Internet a les empreses?, quina garantia els ofereix d'aconseguir seleccionar el millor candidat o candidata?
És innegable que Internet és el canal de recerca de feina més potent i el que més informació ens pot oferir sense moure'ns de casa. Internet és un conjunt de recursos interactius que ens facilita molt "la feina de buscar feina", ens ofereix l'oportunitat de donar curs a la nostra imaginació a l'hora de crear el nostre propi currículum, com també la forma en què volem presentar-lo a l’empresa, sense perdre de vista el temps que dediquem a actualitzar les nostres dades de forma digital.
Vist d'aquesta manera podria semblar que la inversió necessària per dur a terme aquesta manera de buscar feina és molt elevada, però en realitat no és així, ja que no cal tenir un PC a casa o connexió a Internet, sinó que pots comptar amb aquests recursos en molts serveis i entitats públiques de forma gratuïta, com ara les biblioteques, els centres cívics, els espais Wi-Fi, etc. O pagant un cost mínim en altres centres privats com són els locutoris.
Qui anava a imaginar fa 16 anys que podríem presentar la nostra candidatura en format vídeo? I fer una entrevista a través d'una minicàmera inserida a la pantalla del nostre ordinador? Tot just dues dècades han servit per fer un canvi important en la recerca d'ocupació que també ha exigit un canvi en la nostra mentalitat i en la forma d'entendre certes coses. Un exemple clar és el del treball des de casa: fins fa molt poc, treballar des de casa significava muntar peces minúscules de forma manual, cosir a màquina, etc. Però en aquests moments és possible muntar la nostra pròpia oficina virtual a casa o simplement tenir l'opció de fer el treball des del nostre PC sense passar per l'empresa, gràcies a les TIC.
Un altre dels avantatges que trobem en les TIC com a canal de recerca de feina i/o de reclutament de candidats és el factor de la mobilitat laboral. Una mateixa oferta publicada a la xarxa pot ser consultada per qualsevol persona i en qualsevol part del món. Aquest fet, que a primera vista és d'allò més natural en l'actualitat, era impensable fa uns anys. No només pel seu mínim cost econòmic, sinó pel gran abast que té a escala mundial. La nostra empresa pot ser coneguda a tot el món i el millor és que podem accedir a candidats de qualsevol racó de la Terra sense moure'ns de l'oficina.
Però, quina inversió han fet les empreses per acostar-se a aquesta nova manera de treballar? Així com les persones candidates han hagut d’apuntar-se a això de les TIC, les empreses han hagut de fer servir recursos per no perdre el tren de les tecnologies de la informació. Si fullegem els anuncis que surten publicats en premsa, ens podrem adonar que de manera anecdòtica encara podem trobar empreses que demanen que enviem el currículum a un apartat de correus amb segell i sobre dels d'abans. És curiós que els joves d'avui en dia associen la paraula correu, en la majoria dels casos, a una eina informàtica com és el correu electrònic i no al paper, que ha perdut cada vegada més importància per cedir el seu tron a la banda ampla.
Però les TIC també tenen la seva part fosca: què passa amb totes les persones que no les saben utilitzar? I què passa amb les empreses que no hi han dedicat el temps que exigeixen? Aquí apareix una nova terminologia "l'alfabetització digital". Quan tots pensàvem que els analfabets eren els que no sabien llegir o escriure, apareix amb força una gran massa de ciutadans analfabets digitals. Tant els candidats o candidates com els empresaris o empresàries han buscat els seus mètodes de supervivència en el cas de ser analfabets digitals.
És aquí on tornem a recuperar els canals de recerca de feina i reclutament de candidats o candidates tradicionals. Actualment podem continuar comptant amb els mateixos canals de sempre: la premsa (també la ràdio i la TV), l'autocandidatura, els contactes, les oficines d'ocupació, les entitats locals, les empreses privades, els gremis, els sindicats, etcètera, sense oblidar que tots també tenen les seves ofertes publicades a Internet.
Fem èmfasi en dos canals: l'autocandidatura i els contactes
Respecte a l’autocandidatura, com a mètode tradicional, sempre ha donat bons resultats, però, igual que els altres canals, ha evolucionat amb les TIC. Fa alguns anys escollia un polígon industrial i repartia a tort i a dret el teu currículum per totes les empreses. Què passa avui en dia? En aquests moments les empreses estan saturades per la quantitat de paper que acumulen cada dia gràcies als currículum, estem en crisi i moltes de les persones que abans utilitzaven aquest mètode s'han llançat a utilitzar-lo de nou en massa.
No s'ha de descartar l’autocandidatura, però sí afinar més creant una llista d'empreses personalitzada i ajustada a la nostra realitat i disposar de temps per anar a repartir el nostre currículum a les empreses de la nostra llista. Fins aquí podem recordar l’autocandidatura tradicional, però la seva evolució ens porta a la possibilitat d'enviar el currículum per correu electrònic, després d’un contacte telefònic o no amb l'empresa, a inserir el currículum al web de l'empresa o buscar la seva presència en alguna de les xarxes socials i conèixer quines necessitats té.
I els contactes? Aquest és un dels canals estrella per excel·lència. Avui més del 50% de les persones continuen trobant treball a través d'aquest canal. Un bon contacte és una bona assegurança per aconseguir una feina, però què volem dir amb "un bon contacte"? No ens referim al "endolls", sinó a saber moure'ns entre la gent que es belluga en el sector laboral que ens interessa, crear una xarxa de contactes de la qual puguem comptar en cas de necessitat. Els contactes ja no són només els amics, familiars i excompanys de treball, sinó que podem anar forjant la nostra xarxa amb més gent que també està interessada en el mateix sector que nosaltres o gent que coneix gent i ens la pot presentar, etc.
Una manera fàcil d'aconseguir tot això és a través de les xarxes socials, el networking o xarxa de contactes, enfortida gràcies als contactes fets a la xarxa. Aquí ens podríem expandir i parlar d’algunes de les xarxes que més s'utilitzen a Espanya avui en dia, com són Xing, Viadeo, Linkedin i Facebook, encara que això podria canviar en un temps indeterminat, vet aquí l'atractiu d'Internet.
Com a conclusió, els canals de recerca de feina i mètodes de reclutament de personal que actualment s'estan utilitzant no són diferents dels de fa 20 anys, però això sí, han evolucionat gràcies a les TIC i ens han obligat a conèixer tot un món ple d'opcions i possibilitats com és Internet, aquest trosset d'univers que ens acompanya i permet un aprenentatge continuat durant tota la nostra vida.
Aurora Moncho Almiñana
Rut Guardado Romero
Tècniques d'Orientació Laboral
Vapor Llonch, fàbrica d'oportunitats
Treball, Formació, Indústria i Innovació de l'Ajuntament de Sabadell
Aquest article s'ha redactat per Educaweb
Vist d'aquesta manera podria semblar que la inversió necessària per dur a terme aquesta manera de buscar feina és molt elevada, però en realitat no és així, ja que no cal tenir un PC a casa o connexió a Internet, sinó que pots comptar amb aquests recursos en molts serveis i entitats públiques de forma gratuïta, com ara les biblioteques, els centres cívics, els espais Wi-Fi, etc. O pagant un cost mínim en altres centres privats com són els locutoris.
Qui anava a imaginar fa 16 anys que podríem presentar la nostra candidatura en format vídeo? I fer una entrevista a través d'una minicàmera inserida a la pantalla del nostre ordinador? Tot just dues dècades han servit per fer un canvi important en la recerca d'ocupació que també ha exigit un canvi en la nostra mentalitat i en la forma d'entendre certes coses. Un exemple clar és el del treball des de casa: fins fa molt poc, treballar des de casa significava muntar peces minúscules de forma manual, cosir a màquina, etc. Però en aquests moments és possible muntar la nostra pròpia oficina virtual a casa o simplement tenir l'opció de fer el treball des del nostre PC sense passar per l'empresa, gràcies a les TIC.
Un altre dels avantatges que trobem en les TIC com a canal de recerca de feina i/o de reclutament de candidats és el factor de la mobilitat laboral. Una mateixa oferta publicada a la xarxa pot ser consultada per qualsevol persona i en qualsevol part del món. Aquest fet, que a primera vista és d'allò més natural en l'actualitat, era impensable fa uns anys. No només pel seu mínim cost econòmic, sinó pel gran abast que té a escala mundial. La nostra empresa pot ser coneguda a tot el món i el millor és que podem accedir a candidats de qualsevol racó de la Terra sense moure'ns de l'oficina.
Però, quina inversió han fet les empreses per acostar-se a aquesta nova manera de treballar? Així com les persones candidates han hagut d’apuntar-se a això de les TIC, les empreses han hagut de fer servir recursos per no perdre el tren de les tecnologies de la informació. Si fullegem els anuncis que surten publicats en premsa, ens podrem adonar que de manera anecdòtica encara podem trobar empreses que demanen que enviem el currículum a un apartat de correus amb segell i sobre dels d'abans. És curiós que els joves d'avui en dia associen la paraula correu, en la majoria dels casos, a una eina informàtica com és el correu electrònic i no al paper, que ha perdut cada vegada més importància per cedir el seu tron a la banda ampla.
Però les TIC també tenen la seva part fosca: què passa amb totes les persones que no les saben utilitzar? I què passa amb les empreses que no hi han dedicat el temps que exigeixen? Aquí apareix una nova terminologia "l'alfabetització digital". Quan tots pensàvem que els analfabets eren els que no sabien llegir o escriure, apareix amb força una gran massa de ciutadans analfabets digitals. Tant els candidats o candidates com els empresaris o empresàries han buscat els seus mètodes de supervivència en el cas de ser analfabets digitals.
És aquí on tornem a recuperar els canals de recerca de feina i reclutament de candidats o candidates tradicionals. Actualment podem continuar comptant amb els mateixos canals de sempre: la premsa (també la ràdio i la TV), l'autocandidatura, els contactes, les oficines d'ocupació, les entitats locals, les empreses privades, els gremis, els sindicats, etcètera, sense oblidar que tots també tenen les seves ofertes publicades a Internet.
Fem èmfasi en dos canals: l'autocandidatura i els contactes
Respecte a l’autocandidatura, com a mètode tradicional, sempre ha donat bons resultats, però, igual que els altres canals, ha evolucionat amb les TIC. Fa alguns anys escollia un polígon industrial i repartia a tort i a dret el teu currículum per totes les empreses. Què passa avui en dia? En aquests moments les empreses estan saturades per la quantitat de paper que acumulen cada dia gràcies als currículum, estem en crisi i moltes de les persones que abans utilitzaven aquest mètode s'han llançat a utilitzar-lo de nou en massa.
No s'ha de descartar l’autocandidatura, però sí afinar més creant una llista d'empreses personalitzada i ajustada a la nostra realitat i disposar de temps per anar a repartir el nostre currículum a les empreses de la nostra llista. Fins aquí podem recordar l’autocandidatura tradicional, però la seva evolució ens porta a la possibilitat d'enviar el currículum per correu electrònic, després d’un contacte telefònic o no amb l'empresa, a inserir el currículum al web de l'empresa o buscar la seva presència en alguna de les xarxes socials i conèixer quines necessitats té.
I els contactes? Aquest és un dels canals estrella per excel·lència. Avui més del 50% de les persones continuen trobant treball a través d'aquest canal. Un bon contacte és una bona assegurança per aconseguir una feina, però què volem dir amb "un bon contacte"? No ens referim al "endolls", sinó a saber moure'ns entre la gent que es belluga en el sector laboral que ens interessa, crear una xarxa de contactes de la qual puguem comptar en cas de necessitat. Els contactes ja no són només els amics, familiars i excompanys de treball, sinó que podem anar forjant la nostra xarxa amb més gent que també està interessada en el mateix sector que nosaltres o gent que coneix gent i ens la pot presentar, etc.
Una manera fàcil d'aconseguir tot això és a través de les xarxes socials, el networking o xarxa de contactes, enfortida gràcies als contactes fets a la xarxa. Aquí ens podríem expandir i parlar d’algunes de les xarxes que més s'utilitzen a Espanya avui en dia, com són Xing, Viadeo, Linkedin i Facebook, encara que això podria canviar en un temps indeterminat, vet aquí l'atractiu d'Internet.
Com a conclusió, els canals de recerca de feina i mètodes de reclutament de personal que actualment s'estan utilitzant no són diferents dels de fa 20 anys, però això sí, han evolucionat gràcies a les TIC i ens han obligat a conèixer tot un món ple d'opcions i possibilitats com és Internet, aquest trosset d'univers que ens acompanya i permet un aprenentatge continuat durant tota la nostra vida.
Aurora Moncho Almiñana
Rut Guardado Romero
Tècniques d'Orientació Laboral
Vapor Llonch, fàbrica d'oportunitats
Treball, Formació, Indústria i Innovació de l'Ajuntament de Sabadell
Aquest article s'ha redactat per Educaweb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un espai específic per comentar les notícies i els continguts proposats. Tota utilització que excedeixi el contingut proposat serà considerada inadequada i susceptible de no ser publicada. Els lectors poden remetre els seus dubtes, queixes o denúncies a sbdempresa@ajsabadell.cat.