dilluns, 13 de desembre del 2010

Els números de les persones emprenedores

Sovint, quan decideixes tirar endavant un projecte empresarial covat llargament, aquest es desvia de forma significativa de les previsions econòmiques inicials: les vendes no són les que havies pensat —o no es produeixen al ritme que esperaves—, i les despeses de posada en marxa són més altes del que semblava.

Aquesta situació genera fortes tensions de tresoreria, que en alguns casos porten al tancament del negoci i en d’altres a elevats nivells d’endeutament de l’emprenedor, que fan insostenible la situació, a nivell personal i familiar.

Quins són els errors comesos en la planificació ex ante? Què no acostuma a tenir en compte l’emprenedor i què se li gira en contra?

Comencem pel tema de les despeses inicials. N’hi ha de dues menes: les que fan referència a la inversió inicial —aquestes, més o menys, tothom les compta adequadament, per bé que amb una certa dosi d’optimisme—, i les que els economistes anomenem NOF, necessitats operatives de fons.

Les NOF són els diners que calen per tirar endavant un negoci, i van més enllà de la inversió en mobles i decoració, per exemple. Són les necessitats que sorgeixen de la diferència entre el que pagues i el que cobres.

Dos exemples.

Imaginem que tenim un comerç. El proveïdor ens deixa pagar el gènere a trenta dies, però el producte n’està, de mitjana, seixanta a la botiga. Per tant, necessitarem avançar uns diners que trigarem força a recuperar.

Un altre cas, un autònom dissenya un web per a un client. L’autònom triga quaranta-cinc dies a fer la feina, i el client, posat el cas, tardarà seixanta dies a pagar-li. Així, per cobrar la primera factura passaran tres mesos i mig, i durant aquest temps l’emprenedor haurà pagat la seva Seguretat Social, el lloguer del despatx (tres vegades, en l’exemple) o la llum!

L’altra font d’errades és la previsió de vendes. Quan un negoci comença, la gent triga un cert temps a confiar-hi, però l’empresa ha quedat dimensionada des de l’inici —per tant, la inversió s’ha fet tota—, per treballar al 100%. Així, cal tenir en compte que a la velocitat de creuer no s’hi arriba de seguida. Potser el primer mes les vendes són el 50% de les previstes, el segon del 60% i així successivament. Si els càlculs que havíem fet deien que el negoci era rendible al 80% de capacitat, les pèrdues dels primers mesos —quan més just vas de diners— s’han de cobrir d’alguna manera.

Un problema greu, doncs, és que es comencen els negocis amb massa pocs diners, i després no hi ha marge de maniobra addicional. Hi ha qui dirà: “I què vols que hi faci, si no en tinc més o no me’n deixen?”. La resposta és una de sola: No comencis! En l’emprenedoria pots perdre el que tens i el que tindràs —avals i préstecs—. Per tant, si no ho veus clar, no val a badar, ja que mai pots recuperar, ni que sigui parcialment, una inversió desafortunada.

Malauradament, no tothom pot ser emprenedor, com no tothom pot jugar al Barça o ser controlador aeri. I sí, és per una qüestió de diners.

Article de Mercaconsult
àngel guimerà, 25, entl., 08201 sabadell
tel. 937 26 88 77


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un espai específic per comentar les notícies i els continguts proposats. Tota utilització que excedeixi el contingut proposat serà considerada inadequada i susceptible de no ser publicada. Els lectors poden remetre els seus dubtes, queixes o denúncies a sbdempresa@ajsabadell.cat.

Altres articles del teu interès