Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Igualtat Dona/Home. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Igualtat Dona/Home. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de novembre del 2011

Les empreses en la lluita contra la violència de gènere?

La commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere és un bon motiu per reflexionar sobre el paper de l’empresa, com a actor o agent social que pot contribuir a eradicar la violència masclista de la nostra societat.

La violència de gènere és la manifestació extrema d’un ordre social patriarcal basat en la desigualtat, com a conseqüència de l’assignació de rols diferents a les dones i als homes en funció del seu sexe, i un reconeixement diferent i superior per tot allò masculí. És, per tant, el recurs de determinats homes per tal de continuar dominant les dones i mantenir la seva situació de privilegi.

Tot i que sovint associem la violència de gènere a l’àmbit domèstic i familiar, es tracta d’un fenomen social de múltiples i diferents dimensions, i per tant ni l’esfera social ni la laboral no queda exempta d’aquesta xacra arrelada a la nostra societat. Hem de tenir present que la violència de gènere és el resultat de tota una cultura patriarcal, en la qual molts homes assumeixen i desenvolupen —de forma conscient o inconscient— pràctiques quotidianes de coacció i discriminació vers les dones; i inclou totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones en qualsevol esfera de les seves vides, algunes evidents i d’altres tan subtils o arrelades que costen d’identificar.

En qualsevol cas, la violència de gènere atempta contra diversos drets fonamentals bàsics: el dret a la vida; a la intimitat i a la dignitat; a la llibertat sexual; a la salut; a la no discriminació per raó de sexe; a la seguretat, i a la integritat física i moral. En tant que afecta els drets fonamentals de les persones, la lluita contra la violència ha de constituir-se en un eix bàsic de les polítiques d’intervenció social que emprenguin les administracions. Aquesta intervenció ha d’anar encaminada a la prevenció dels actes violents, a través de la sensibilització de la població sobre la gravetat del problema i d’una educació basada en la igualtat i la no discriminació per raó de sexe, a sancionar conductes violentes, i a pal·liar els efectes que els actes violents produeixen en les víctimes.

Tots i totes tenim una responsabilitat individual en la lluita contra la violència de gènere, ja sigui ajudant, donant suport o denunciant. Però és que les empreses i organitzacions tenen un paper estratègic, i per això és important que se sumin a aquesta lluita, aprofitant les diferents eines i recursos que tenen a l’abast.

D’una banda, les empreses han de prevenir l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i qualsevol altra manifestació de violència masclista en la seva organització, i han de sensibilitzar la seva plantilla. En aquest cas és un imperatiu legal, ja que la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la Igualtat efectiva de dones i homes en el treball, estableix que les empreses estan obligades a incorporar mesures concretes per tal de preveure i tractar els casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe que es puguin donar en el si de l’empresa.

I amb quines eines? Les empreses poden establir protocols de prevenció de la violència de gènere en el seu àmbit d’actuació, tot articulant vies pràctiques i efectives de prevenció, protecció i resposta contra aquest tipus de conductes en el marc de la pròpia empresa. D’aquesta manera no només es compleix amb la llei d’igualtat, sinó que també s’evita incomplir la de prevenció de riscos laborals i el codi penal, en tractar-se l’assetjament d’un risc psicosocial i d’una acció tipificada de delicte, respectivament.

De l’altra banda, l’empresa pot contractar dones que han estat víctimes de violència de gènere. Amb aquesta acció de responsabilitat social l’empresa contribueix que aquestes persones tinguin autonomia i independència econòmica, alhora que més autoestima i seguretat personal (elements molt importants per al trencament de la relació de dependència).

La violència contra les dones només pot eradicar-se des de la prevenció, i des del rebuig i suport de tota la comunitat. Convidem les empreses a sumar-s’hi. Podeu comptar amb l’assessorament i el suport del Vapor Llonch en l’adopció d’accions de prevenció de la violència en l’empresa, així com en la contractació de dones víctimes de violència de gènere.
Llegiu més...

dijous, 1 de setembre del 2011

Nova convocatòria per a l’obtenció del distintiu "Igualtat a l'empresa"

En data 22 d'agost de 2011 es va publicar al BOE l'Ordre SPI/2293/2011, d'11 de juliol, per la qual el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad convoca el procediment per a la concessió del distintiu "Igualtat en l'Empresa" corresponent a l'any 2011, i se n'estableixen les bases reguladores.

L’objectiu de la convocatòria és reconèixer i estimular la tasca de les empreses compromeses amb la igualtat, d’acord amb l’article 50 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que preveu la creació d'un distintiu empresarial en matèria d'igualtat per reconèixer aquelles empreses que destaquin per l'aplicació de polítiques d'igualtat de tracte amb els treballadors i treballadores, que pot ser utilitzat en el tràfic comercial de l’empresa i amb fins publicitaris.

La iniciativa pretén ser un reconeixement a l’excel·lència i a les bones pràctiques en matèria d’igualtat adreçada a les empreses compromeses amb la igualtat i que destaquin per l'aplicació de polítiques d'igualtat de tracte i d'oportunitats en les condicions de treball, en els models d'organització i en altres àmbits com els serveis, productes i publicitat de l'empresa.

El distintiu es convoca anualment i té una vigència de tres anys, si bé les empreses distingides han de remetre un informe anual, que serà avaluat per la Direcció General per a la Igualtat en l'Ocupació i no Discriminació de la Secretaria d'Estat d'Igualtat, per demostrar que mantenen el nivell d’excel·lència en matèria d'igualtat pel qual se'ls concedeix el distintiu "Igualtat en l'Empresa".

Trobareu tota la informació, bases i documentació a omplir en el següent enllaç. Les sol·licituds es podran presentar fins el dia 23 de setembre.


Convocatòria igualtat a l'empresa 2011

Us recordem que al Vapor Llonch us podem facilitar documentació i assessorament per implantar polítiques o plans d’igualtat a les vostres empreses. Llegiu més...

dijous, 9 de setembre del 2010

La retenció del talent femení a l'empresa

Encara hi ha estereotips en els sistemes de contractació de les empreses i la maternitat penalitza la dona en el mercat laboral”, així de contundent ho afirmava la secretària general de Polítiques d’Igualtat, Isabel Martínez, en el decurs de la jornada 'La igualtat, factor determinant d’una empresa responsable', el passat mes de juliol.

I és que, tal com s’apuntava en aquesta jornada, el nou model empresarial que ens ha de permetre afrontar la crisi ha d’incorporar també tot el talent de la dona al teixit productiu.

Si més de la meitat de les persones amb titulació universitària són dones, per què aquest fet no es trasllada ni al mercat de treball ni als llocs de responsabilitat de les empreses? Què està passant?

L’abandó del mercat laboral amb la maternitat
La realitat és que gairebé sempre són les dones les que abandonen el mercat laboral per tenir cura de les necessitats familiars. Els motius són diversos:

1.    Dificultats per compatibilitzar família i treball.
D’una banda, manquen encara serveis públics que facilitin a la família poder compatibilitzar la cura dels seus familiars amb el treball, tot i que cada vegada s’estan impulsant més polítiques públiques i la creació de més serveis per facilitar que ambdós membres de la família continuïn al mercat laboral.

De l’altra, falta una aposta empresarial ferma per a la racionalització dels horaris per l’impuls del treball per objectius, i no per presència, i per a l’adopció de polítiques de conciliació. Darrerament s’han observat interessants iniciatives d’algunes empreses, que ho comencen a considerar com una inversió en capital humà i en bon clima laboral que els aportarà augment de productivitat i per tant de beneficis.
 

I és que una bona gestió de la conciliació dóna beneficis a les empreses. Per exemple, la conciliació és un dels elements que més es valora per fer les llistes d’empreses “Great place to work” (les millors empreses per treballar). És casualitat que les empreses que ocupen els millors llocs del rànquing obtenen anualment més beneficis que la seva competència? 

2.    Més precarietat femenina.
L’abandonament del lloc de treball de la dona per tenir cura de la seva família també es deu al fet que, en general, té una feina més mal retribuïda, més precària i amb menys possibilitats de promoció professional. Quan es pren la decisió de prescindir de part o de tot un sou per atendre la família, és habitual que es prescindeixi del que és més precari.

Per igual o similar treball, s’estima que la dona cobra un 70% del sou d’un home; sense comptar que els sectors on solen treballar més dones tenen retribucions molt més baixes que aquells on les dones estan subrepresentades (per exemple, neteja versus fàbriques d’automoció). També és un fet que les dones tenen un major percentatge de temporalitat laboral.

Però, a més, les dones no tenen les mateixes oportunitats de promoció laboral que els homes. Actualment només un 26% dels llocs directius els ocupen dones, i si es tracta de llocs d’alta direcció aquesta xifra descendeix fins al 8%. I això tenint en compte que hi ha més dones a la universitat i amb formació universitària que homes!

3.    Estereotips i rols socials.
La nostra societat és d’origen patriarcal, que tradicionalment ha imposat a la dona una presència en l’àmbit domèstic i privat, negant-li la possibilitat de participar en l’àmbit públic i econòmic. La diferenciació de rols o activitats en funció del sexe de cadascú es justifica per les suposades característiques i habilitats que tenim pel fet de néixer amb sexe masculí o femení.

Tot i que la societat està canviant, tenim interioritzats perjudicis i rols que, de manera individual i també col·lectiva, ens pressionen per fer allò que se suposa que “hem de fer”. Així és habitual sentir que els infants necessiten la seva mare, que un pare no els pot atendre igual per molt que vulgui, que hi ha més violència juvenil des de la incorporació de la dona al mercat laboral, que el fracàs escolar ve per l’absència de les mares al domicili.

Aquests prejudicis i estereotips fan que l’entorn de la dona (i ella mateixa) la jutgi com a mala mare (i per tant mala persona) si decideix continuar amb la mateixa intensitat el seu projecte professional o laboral. Són causes socials i psicològiques que, sumades a la dificultat de compatibilitzar ambdós àmbits vitals i la precarietat laboral, expliquen el fet que el 95% dels supòsits d’abandó del lloc de treball per atendre necessitats familiars siguin de dones.

El talent femení, com a benefici empresarial
La Cambra de Comerç de Barcelona, en un estudi elaborat al 2007, estimava que la pèrdua de talent femení comportava un cost de 977 milions d’euros per a l’economia catalana (un 0,5% del PIB de 2006).

S’està desaprofitant tot el coneixement i talent de moltes dones, que malgrat estar formades i capacitades per a desenvolupar una activitat laboral, no poden desenvolupar el seu potencial productiu. I això representa una pèrdua per elles (econòmica, en motivació, inclòs en salut), però també per a l’empresa.

En els casos de dones amb formació superior, dos estudis americans de 2008 confirmen la importància econòmica de no perdre talent femení: les empreses que tenen més dones en llocs de direcció obtenen millors resultats econòmics en general. El primer d’aquests estudis el va fer l’organització Catalyst, que va estudiar les primeres 500 empreses del món; el segon, dut a terme per l’Escola de Negocis de la Universitat de Colúmbia i Maryland, va estudiar les 1.500 empreses més importants d’Estats Unitats. No és que les dones donin millors resultats, és que els equips mixts (compostos per homes i dones) són més creatius, innovadors, complets i amb més recursos.

Per últim, cal tenir en compte que el cost per a l’empresa de substituir una persona treballadora per una de nova és aproximadament d’entre 1,5 i 2 vegades el sou de la persona substituïda.

Què es pot fer?
D’una banda, les administracions públiques han de continuar promovent la coresponsabilitat entre els membres de la família, fomentant la continuïtat de les dones al mercat laboral i impulsant serveis que facilitin la conciliació.

De l’altra, les empreses poden impulsar mesures que permetin la conciliació de l’activitat laboral amb les necessitats personals i familiars, així com impulsar accions i plans d’igualtat, per tal d’incorporar, retenir i potenciar el talent femení en la seva organització

Les empreses interessades a impulsar línies d’actuació per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes tenen al seu abast els serveis del Vapor Llonch: assessorament per a la diagnosi i implantació d’accions i plans d’igualtat, assessorament per a la implantació de mesures de conciliació, informació sobre els ajuts, subvencions i distintius existents, formació a mida per incorporar dones a l’empresa, gestió d’ofertes de treball, etcètera.

Algunes dades sobre dones i treball

                                                        DONES    HOMES
Taxa activitat (2001 a Sabadell)     62,6%        82,4%
Taxa ocupació (2001 a Sabadell)   54,1%        75,6%
Taxa atur (juliol 2010 a Sabadell)   17,7%        15,1%
Taxa dones alta direcció                      8%   
Taxa bretxa salarial                            70%        100%
Abandó feina x cura de fills                95%            5%
Llegiu més...
Altres articles del teu interès